ÀNIMA DE LLUNA – THOMASSA ROIG

Ànima de Lluna – Escultura de Elisenda Franquet en homenatge a Thomassa Roig executada el 1627 per bruixa

El passat octubre, l’Ajuntament de Corbins em va encarregar una escultura per retre homenatge a la Thomassa Roig, una dona de Corbins acusada de bruixa.

Que en sabem de la Thomassa?

La Thomassa Roig, una dona filla de Les Cases de Corbins (Segrià), va ser acusada de practicar bruixeria, juntament amb altres dones de la mateixa població i de la ciutat de Lleida l’any 1627.

Era la filla gran del batlle de les Cases de Corbins en aquells temps, en Joan Carrera, casat amb Sperança amb qui tenia dos fills més i una altra filla més petita. La Thomassa es va casar amb Francesch Roig, que era pagès.

Acusació i sentència per bruixeria

El 19 de gener de 1627 es va iniciar un procés judicial contra unes dones per bruixeria a la ciutat de Lleida. Va finalitzar a finals de març de l’any 1627 amb sentència de mort per les inculpades. Al llarg d’aquests tres mesos es van obtenir denúncies i declaracions sota tortura que van ser considerades proves vàlides per la seva execució.

Els noms de les acusades amb sentència de mort:
Dades consultades a l’Arxiu Municipal de Lleida. Fons municipal. Llibre de crims, 837, . Ir-I lr i 2 fulls solts. Unitat documental simple. 13 folis. Paper. 330 x 230 mm. Estat de conservació: bo. Català i llatí.
  • Isabel Soriguera (La Vinagre), de Lleida.
  • Dubes, de les cases de Corbins.
  • Speransa Garriga (La Luques o Luquets), de Lleida.
  • Margarida Aleixara, (La Sarabanda), de Lleida.
  • Isabel Joana Comes, de Lleida.
  • Philippa Gavassa, de Vilanova de l’Horta.
  • Caterina Borjada, de Lleida.
  • Speransa Bagana, de Lleida.
  • Mariona Coreta, de Lleida.
  • Thomassa Roig, de les Cases de Corbins.
Van ser acusades de ser bruixes i fer oficis de bruixes per:
  • Anar en companyia de bruixes i diables.
  • Pujar a cavall del diable en forma de cabró i altres formes.
  • Reunir-se a diferents ocasions en llocs de les afores de Corbins i Lleida (Pla de Bellvís i Pla de Gardeny) de nit en companyia d’altres dones i el diable en forma d’home. Cantar, saltar i ballar cançons deshonestes al voltant del foc, i després del ball fer un sopar juntes, matar i trossejar una criatura viva, besar la mà del diable, i tenir relacions sexuals amb el diable per davant i per darrera. Finalment, prometre obeir els manaments del diable i besar-li la mà.
  • Reunir-se a les Eres Baixes de les Cases de Corbins en companyia d’altres bruixes, fer un clot a terra i orinar-hi totes, i després 6 o 7 diables van escampar els orins i van fer pedregar a la Partida de les Selles de Corbins i al Pont de Picabaix.
  • Reunir-se a les Eres Altes de les Cases de Corbins amb altres dones, per oferir a Thomassa Roig al diable, que va ser acompanyada per la seva mare Speransa Carrera, on el diable la va abraçar i va tenir sexe amb ella i les demés per davant i per darrera, i li van besar la mà i van fer oficis de bruixes.

El context històric

La cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Les bruixes s’han folkloritzat en els contes infantils amb una escombra i una berruga. Però el que realment va passar va ser un genocidi amb totes les seves lletres, un dels grans genocidis d’Europa. Actualment encara estem carregant tota aquesta ferida.

Catalunya va ser el territori peninsular on la cacera de bruixes va ser més intensa i dura, i es va augmentar durant el segle XVII. Eren els mateixos veïns els que després de perdre el bestiar, les collites o fills en culpaven a les bruixes. Això coincideix amb un episodi de molta fam.

Però abans que l’arquetip de bruixa fos aquesta imatge negativa que es va començar a construir a partir de l’edat mitjana, les bruixes eren les dones encarregades de la salut dels habitants dels pobles o petits assentaments europeus, i que eren grans coneixedores de les propietats medicinals que conté la naturalesa.

Aquestes dones van representar una amenaça per l’església catòlica, ja que tenien massa coneixements i eren reconegudes per les seves comunitats, i això els treia poder; consideraven que només Déu era capaç de sanar el cos i l’ànima. És així com de sanadores i sàvies, van passar a ser maleïdes: nòvies del diable, metzineres, conspiradores, la feminitat diabòlica i enemigues de la religió.

L’església considerava que els poders de les dones sanadores no provenien dels seu coneixement de la naturalesa sinó d’haver comès actes sexuals amb el diable i ser-ne les seves servidores.

Va ser una lluita política en contra d’aquelles dones empoderades, sàvies i lliures, que va acabar amb assassinats indiscriminats, i per donar pas a l’inici de la construcció d’una societat patriarcal.

Ànima de Lluna

Ànima de lluna, és el títol de l’escultura que ret homenatge a Thomassa Roig, on es representa un rostre femení amb una melena moguda pel vent que forma una lluna creixent, recordant el vincle ancestral sagrat entre la dona i la lluna.
Dóna valor a la dona sàvia que tenim dins, coneixedora dels potencials de la natura i els seus cicles, recordant la connexió amb la Lluna i la Mare Terra, reconeixent el nostre poder creatiu i la sagrada feminitat, alhora que resignificant la imatge negativa de les bruixes.

La Connexió de la dona amb la lluna és ancestral, les fases del cicle menstrual coincideixen amb les fases de la lluna. Així com la lluna tarda uns 28 dies en donar la volta completa a la Terra, el cicle menstrual de la dona també és de 28 dies, aproximadament.

Durant l’edat mitjana es van assentar les bases per un model social patriarcal i tot allò relacionat amb el cos de la dona i la seva menstruació es va convertir en tema tabú i secret, un fet que encara pesa sobre el nostre transgeneracional col·lectiu. Les dones a les que consideraven bruixes a l’edat mitjana, mantenien encara vincles de savieses ancestrals i connexions amb els cicles femenins i de la lluna.

Així doncs quan mireu la lluna, podeu recordar totes aquelles dones sàvies que seguien els seus cicles i la sagrada feminitat amb ànima de lluna.

Aspectes tècnics

L’escultura està feta amb fang refractari blanc de xamota mitjana, fa un metre d’alt per 85 cm d’ample.

Està formada per dos peces, una peça sencera de 85 x 80 x 40 cm, buida per dins i construïda amb planxes. I el peu que te forma triangular i que també ha estat construït per planxes, medeix 40 x 40 x 20 cm.

L’escultura està esmaltada i cuita a 1260ºC.

Procés creatiu i instal·lació

El procés de creació de l’escultura ha estat tot un repte, ja que és una peça de gran complexitat per les seves dimensions, parlant en termes ceràmics, i en un principi havia d’estar instal·lada el dia de la inauguració de la plaça, però no va ser possible perquè va explotar durant la seva cocció per no estar prou seca, degut a què el termini de creació era molt arriscat. El dia de la inauguració es va fer la presentació del projecte de l’escultura i no ha estat fins el dia 1 de març de 2022 que ha tingut lloc la instal·lació de l’escultura a la plaça.

La plaça on s’ha ubicat l’escultura va ser inaugurada el 28 de novembre de 2021 amb el nom de Thomassa Roig. La plaça té forma triangular. El triangle també és un símbol que està associat a la dona i la feminitat.

Estic molt agraïda per tots els aprenentatges i connexions que m’ha donat la realització d’aquesta escultura. Gràcies Lluna! Gràcies Mare Terra! Gràcies Thomassa!

I a l’Ajuntament de Corbins, gràcies per la confiança!

Elisenda Franquet Planes