Entrevista a surtdecasa
Parlem amb l'Elisenda Franquet, ceramista de Ponent
"La ceràmica és encara una disciplina artística poc valorada degut a la seva desconeixença"
La ceràmica, en els darrers temps, ha esdevingut un sector en auge en el mercat de l’art. Tot i això, fugint de la frivolitat i les regles de l’oasi econòmic, existeix una nova generació de ceramistes que realitzen el modelatge d’objectes exquisits a mig camí entre el domini de tècniques mil•lenàries i l’esperit de la modernitat. Alguns d’ells són en Guille García-Hoz (Madrid, 1976), l’Andrés Gallardo (Cartagena, 1977) i la Marina Casal (A Coruña, 1981), en Juan Carlos Iñesta (Manises, 1971) i la Nuria Blanco (Madrid, 1980).
La ceràmica és una expressió molt pròpia de tradicions veïnes a les nostres contrades –com ara la llevantina–, però també tenen un gran arrelament a Ponent. Verdú, sense anar més lluny, encara ara és testimoni de la seva potència, i això s’evidencia en tallers com el Roca Caus o el d’en Magí Sambola. Prenen el testimoni d’aquesta tradició, parlem amb l’Elisenda Franquet, una de les ceramistes del segle XXI de Ponent.
El teu affer amb la ceràmica va iniciar-se quan eren ben menuda. Recordes algun moment concret d’aquesta primera etapa?
De petita m’agradava molt jugar amb l’argila i el fang. Recordo que vaig fer-me el meu primer ‘taller’ a l’hort de casa, amb forma de cabana. No sé pas si ja havia visitat algun taller de ceràmica en aquella època... però al meu m’agradava passar-hi moltes estones i crear tota mena de figures. Ara els nens i nenes tenen més oportunitat d’experimentar amb la ceràmica, però llavors no se’n feien tantes d’extraescolars creatives.
Un cop vas formar-te en el Grau Superior de Ceràmica Artística (2001-2004), on vas comptar amb el mestratge de Sambola, vas decidir fundar a Balaguer el taller de ceràmica ‘Cel i Terra’ (2004-2007). Com valores el projecte?
Durant la meva formació al batxillerat artístic, el fang em va cridar de nou l’atenció. I això va reforçar-se encara més durant les pràctiques que vaig realitzar a la Fuliola i en la meva formació en ceràmica artística. Tot plegat em va impulsar a obrir el taller ‘Cel i Terra’. M’hi vaig llençar de cap! Potser d’una manera massa impulsiva! Vaig apostar amb decisió pel que m’agradava i en vaig aprendre moltíssim.
Què hi vas poder desenvolupar a ‘Cel i Terra’?
Vaig realitzar moltes classes de ceràmica a adults, a casals d’avis i a petits. En aquell moment vaig passar de ser exclusivament alumna a convertir-me en professora, i vaig haver d’aprendre a guiar a la gent en els seus dubtes. També vaig assumir molts encàrrecs. Fins i tot m’hi vaig quedar molts dies a dormir al taller mentre vigilava el forn! Però vaig quedar esgotada. Després d’aquells dos anys intensos vaig decidir fer una parada. Vaig estudiar la llicenciatura d’Història de l’Art a la Universitat de Lleida i vaig treballar en altres sectors. Vaig continuar fent cursos de ceràmica, com a alumna, per anar-me reciclant. Fins que va arribar el dia en què vaig decidir que la ceràmica volia que fos la meva dedicació.
